informe
 Veire tanben : infòrme
|
Occitan
Etimologia
- Del latin informis « sens forma ».
Prononciacion
- lengadocian, gascon /iɱˈfuɾme/
- provençau /ĩⁿˈfuʀme/
Sillabas
in|for|me
Adjectiu
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Dialècte : provençau | ||
| Singular | Plural | |
| Masculin | informe | informes |
| [ĩⁿˈfuʀme] | [ĩⁿˈfuʀme] | |
| Femenin | informa | informas |
| [ĩⁿˈfuʀmə] | [ĩⁿˈfuʀmə] | |
informe (provençau)
- Que la forma es malaisida de definir.
- Una massa informa, un animau informe.
- Sens forma, que se ten pas.
- (Drech) Que fa pas fe, qu’es pas cobèrt de formas prescrichas.
- Un acte informe.
Traduccions
Forma de vèrb
informe
Catalan
Etimologia
Prononciacion
- oriental /iɱˈformə/, occidental /iɱˈfoɾme/
Sillabas
in|for|me
Adjectiu
informe masculin o femenin, (plurals: informes)
Nom comun
informe masculin, (plurals: informes)
Forma de vèrb
informe
Espanhòl
Etimologia
Prononciacion
- /iɱˈfoɾme/
Sillabas
in|for|me
Adjectiu
informe masculin o femenin, (plurals: informes)
Nom comun
informe masculin, (plurals: informes)
Forma de vèrb
informe
Francés
Etimologia
- Del latin informis « sens forma ».
Prononciacion
- /ɛ̃fɔʁm/
Sillabas
in|for|me
Adjectiu
informe masculin o femenin, (plurals: informes)
Forma de vèrb
informe
- primièra persona del singular del present de l'indicatiu de informer
- tresena persona del singular del present de l'indicatiu de informer
- primièra persona del singular del present del subjonctiu de informer
- tresena persona del singular del present del subjonctiu de informer
- segonda persona del singular de l'imperatiu de informer
Portugués
Etimologia
Prononciacion
- Portugal /ĩˈfɔɾmɨ/
- Brasil /ĩˈfɔɦmɪ/ /ĩˈfɔɾmi/
Sillabas
in|for|me
Adjectiu
informe masculin o femenin, (plurals: informes)
Nom comun
informe masculin, (plurals: informes)
- Informacion, rapòrt, memòri
- opinion exprimida
Forma de vèrb
informe