Occitan

Etimologia

Del latin integralis de integer «entièr, intègre»

Prononciacion

lengadocian, gascon /inteˈɣɾalo̞/
provençau /inteˈgʀalə/
escotar « integrala »

Sillabas

in|te|gral

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
integrala integralas
[inteˈɣɾalo̞] [inteˈɣɾalo̞s]

integrala femenin

 
Representacion grafica d'una integrala.
  1. Òbra complèta.
  2. (analisi) Integrala d’una foncion f de valors realas e continua sus un segment [a,b] : Valor de l’aira algebrica del domèni terminat per l’axe de las abscissas e la corba representativa de f e las drechas verticalas d’equaxions x=a e x=b.

Traduccions

 Forma d'adjectiu

integrala

  1. Femenin singular de integral / integrau.