interlocutora
Occitan
Etimologia
- Del latin interlocutor.
Prononciacion
- gascon /inteɾˌlukyˈtuɾo̞/
- provençau /ĩⁿteʀˌlukyˈtuʀə/
Sillabas
in|ter|lo|cu|to|ra
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
interlocutora | interlocutoras |
[inteɾˌlukyˈtuɾo̞] | [inteɾˌlukyˈtuɾo̞s] |
interlocutora (gascon), (provençau); femenin, (masculin: interlocutor)
- Persona amb qui òm convèrsa o amb qui òm poirà conversar, que participa a una conversacion.
- Personatge qu’un escrivan introdutz dins un dialòg.
Sinonims
Traduccions
Catalan
Etimologia
- Del latin interlocutor.
Prononciacion
Sillabas
in|ter|lo|cu|to|ra
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
interlocutora | interlocutores |
interlocutora femenin, (masculin: interlocutor)
Espanhòl
Etimologia
- Del latin interlocutor.
Prononciacion
- /inteɾlokuˈtoɾa/
Sillabas
in|ter|lo|cu|to|ra
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
interlocutora | interlocutoras |
[inteɾlokuˈtoɾa] | [inteɾlokuˈtoɾas] |
interlocutora femenin, (masculin: interlocutor)
Portugués
Etimologia
- Del latin interlocutor.
Prononciacion
Sillabas
in|ter|lo|cu|to|ra
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
interlocutora | interlocutoras |
interlocutora femenin, (masculin: interlocutor)