Occitan

Etimologia

Del latin interrogatorĭus

Prononciacion

/interruɣa'tɔɾi/

Sillabas

in|ter|ro|ga||ri

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
interrogatòri interrogatòris
[interruɣa'tɔɾi] [interruɣa'tɔɾis]

interrogatòri

  1. (justícia) Seguida de las questions que fa un jutge sus de fachs civils o criminals, de las responsas que fa aquel qu'es interrogat
  2. (per extension) Cordelada de questions
    • Linterrogatòri medical.

Parents

Traduccions