interrogatiu
Occitan
Etimologia
- Del latin interrogativus
Prononciacion
/interuɣa'tiw/ , provençau /ĩⁿteʀuga'tiw/
Sillabas
in|ter|ro|ga|tiu
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian | ||
Singular | Plural | |
Masculin | interrogatiu | interrogatius |
[interuɣa'tiw] | [interuɣa'tiws] | |
Femenin | interrogativa | interrogativas |
[interuɣa'tiβo̞] | [interuɣa'tiβo̞s] |
interrogatiu
- Qu'implica o fa mòstra l'interrogacion.
- (gramatica) Que servís à interrogar.
Derivats
Parents
Traduccions
Catalan
Etimologia
- Del latin interrogativus
Prononciacion
Balearic /intəroɡəˈtiw/ , Central /intəruɡəˈtiw/ , Valencian /interoɡaˈtiw/
Sillabas
in|ter|ro|ga|tiu
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | interrogatiu | interrogatius |
Femenin | interrogativa | interrogatives |
interrogatiu