languiment
Occitan
Etimologia
Del vèrb languir amb lo sufix -iment.
Prononciacion
/laŋgiˈmen/
França (Bearn) : escotar « languiment »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
languiment | languiments |
[laŋgiˈmen] | [laŋgiˈmens] |
languiment masculin
- Sentiment de lassitud, de descoratjament.