lictor
Occitan
Etimologia
- Del latin lictor.
Prononciacion
- /litˈtu/
Sillabas
lec|tor
Nom comun
lictor masculin
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
lictor | lictors |
[litˈtu] | [litˈtus] |
- (Antiquitat) Oficièr public que caminava davant los primièrs magistrats de la Roma antica, que portavan un destral plaçat dins un faissèl de vergas, e qu'èra a l'encòp aparitor e de borrèl. (Lo cònsol aviá dotze lictors, lo dictator n'aviá vint e quatre.)