Una manaireta

Occitan

Etimologia

Derivat del latin manus.

Prononciacion

/maˈnajɾo/

Sillabas

ma | nai | ra

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
manaira manairas
[maˈnajɾo] [maˈnajɾos]

manaira femenin

  1. Instrument compausat d'un margue e d'un talhant de fèrre plan agusat que servís essencialament per copar de fusta o la lenha.

Variantas dialectalas

Traduccions