mercenària
Occitan
Etimologia
- Del latin mercēnārius «logat contra d'argent, pagat, logat ».
Prononciacion
- lengadocian, gascon /meɾseˈnaɾio̞/
- provençau /meʀseˈnaʀiə/
- escotar « mercenària »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
mercenària | mercenàrias |
[meɾseˈnaɾio̞] | [meɾseˈnaɾio̞s] |
mercenària masculin, (masculin: mercenari)
- Obrièra, artesana, jornalièra, interimària que trabalha per ganhar sa vida, sens contracte de longa durada.
- (militar) Estrangièra que s'engatja dins una armada de mestièr per interès pecuniari.
- (figurat) Persona que respond a l'interès, aisida d'emplegar que se li prepause lo prètz.
- (figurat) Persona qu’agís pas que per un salari e qu'es inspirasa pel profit.
Sinonims
militara
Traduccions
Forma d'adjectiu
mercenària
- femenin singular de mercenari.
Catalan
Etimologia
- Del latin mercēnārius «logat contra d'argent, pagat, logat ».
Prononciacion
- oriental /mərsəˈnaɾiə/
- occidental /meɾseˈnaɾia/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
mercenària | mercenàries |
mercenària femenin, (masculin: mercenari)
Forma d'adjectiu
mercenària
- femenin singular de mercenari