Occitan

Del latin interest (« impòrta que »), de interesse (« importar, èsser important »)

in | te | rès (3)

Nom comun

interès masculin

Çò qu'impòrta, que conven, en quin biais que siá, per l’utilitat, l’avantatge d’una persona o d’una collectivitat, al subjècte lor ben fisic, material, intellectual e moral.
Participacion, una de las partidas.
- Aver un interès dins una societat, dins une entrepresa.
Sentiment que nos liga a nòstres avantatges, que nos fa recercar çò que nos agrada o nos es util, nos balha lo ben èsser, lo benastre, lo benefici.
- L’interès lo domina.
Renda d'un prèst del manlevaire (que per el es una carga) cap al prestaire (que per el es un profièch); es alara, amb lo principal una partida de las mensualitats.
- L’interès rendut per aqula soma es considerable.
Se dich pel taus d'aquela renda.
- Interès de cinc per cent per an.
(drech) Pagament demandat a l'acusat per la pèrda de renda evaluada per damatge causat a la victima
- los domatges e intereses.
Sentiment que nous fa participar a çò que pertòca una persona, d’agradiu o de desplasent.
- Es digne de l’interès que li balhatz.
Atencion, curiositat, que pòt esser excitada, captivada.
- Prene d'intrès a l’istòria, a la fisica.
La quita qualitat d'unas causas per captivar l’atencion, lo gaubi de la ment o per pertocar lo còr.
- Sa conversacion a d’interès e de gaubi.