meu
Occitan
Etimologia
- (Adjectiu) Del latin meus.
- (Nom comun) Del latin mĕl.
Prononciacion
/mew/
Adjectiu possessiu
| Singular | Plural | |
|---|---|---|
| Masculin | meu [?] |
meus [?] |
| Femenin | meuna/mia [?] |
meunas/mias [?] |
meu (forma non articulada) masculin singular
- Possessiu de la primièra persona del singular: de ieu, que m'aperten.
- ex:Encontrèri un amic meu.
- ex:Deman tornarai a çò meu (a l'ostal meu)
lo meu (forma articulada) masculin singular
- Possessiu de la primièra persona del singular: de ieu, que m'aperten.
- ex: Lo meu amic es simpatic
la meu femenin singular
- ex: La meu amiga es simpatica
Pronom possessiu
Lo meu masculin singular
- Las formas del pronon possessiu son las meteissas que las de l'adjectiu possessiu articulat.
- ex:Lo teu ostal es pus pichon que lo meu
La meu femenin singular
Variantas dialectalas
Traduccions
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : gascon | |
| Singular | Plural |
| meu | meus |
| [mew] | [mews] |
meu masculin o femenin (gascon)
- Substància sucrada, a fin alimentària, qu'es producha per las abelhas.