mime

Occitan

Etimologia

Del latin mimus.

Prononciacion

/ˈmime/, /ˈmime/

Sillabas

• mi|me

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
mime	mimes
[ˈmime]	[ˈmimes]

mime masculin

1. (teatre) Genre teatrau que las expressions màger son l’actitud, lo gèste e la mimica.
2. (Antiquitat) Comèdia, farcejada sovent liura fins a l’obscenitat.

mime masculin o femenin

1. Actor o actora que los mejans d'expression màger son l’actitud, lo gèste e la mimica.
2. Actor o actora que representava las pèças anticas de medish nom.
3. (en particular) Actor que jòga dins las pantomimas.

Variantas dialectalas

• mim

Parents

• mimar
• mimèsi
• mimetisme
• mimic
• mimica

Traduccions

alemand: Pantomime (de) anglés: mime (en) basc: catalan: mim (ca)

espanhòl: mimo (es) francés: mime (fr) italian: mimo (it) portugués: mímico (pt)

Forma de vèrb

mime

1. primièra persona del singular del present del subjonctiu de mimar
2. tresena persona del singular del present del subjonctiu de mimar

Anglés

Etimologia

Del latin mimus.

Prononciacion

/maɪm/, /maɪm/

Sillabas

• mi|me

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
mime	mimes

mime

1. mime ^(oc)

Vèrb

mime

1. mimar ^(oc)

Espanhòl

Prononciacion

/ˈmime/, /ˈmime/

Sillabas

• mi|me

Forma de vèrb 1

mime

1. primièra persona del singular del present de l'indicatiu de mimar
2. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de mimar

Forma de vèrb 2

mime

1. tresena persona del singular del present del subjonctiu de mimir
2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de mimir

Francés

Etimologia

Del latin mimus.

Prononciacion

/mim/, /mim/

Sillabas

• mi|me

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
mime	mimes
[mim]

mime

1. mime ^(oc)

Forma de vèrb

mime

1. primièra persona del singular del present de l'indicatiu de mimer
2. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de mimer
3. primièra persona del singular del present del subjonctiu de mimer
4. tresena persona del singular del present del subjonctiu de mimer
5. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de mimer

Portugués

Prononciacion

[?]

Sillabas

• mi|me

Forma de vèrb 1

mime

1. primièra persona del singular del present de l'indicatiu de mimar
2. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de mimar

Forma de vèrb 2

mime

1. tresena persona del singular del present del subjonctiu de mimir
2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de mimir