Occitan

Etimologia

Del latin mimus.

Prononciacion

/ˈmime/

Sillabas

  • mi|me

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
mime mimes
[ˈmime] [ˈmimes]

mime masculin

  1. (teatre) Genre teatrau que las expressions màger son l’actitud, lo gèste e la mimica.
  2. (Antiquitat) Comèdia, farcejada sovent liura fins a l’obscenitat.

mime masculin o femenin

  1. Actor o actora que los mejans d'expression màger son l’actitud, lo gèste e la mimica.
  2. Actor o actora que representava las pèças anticas de medish nom.
  3. (en particular) Actor que jòga dins las pantomimas.

Variantas dialectalas

Parents

Traduccions


 Forma de vèrb

mime

  1. primièra persona del singular del present del subjonctiu de mimar
  2. tresena persona del singular del present del subjonctiu de mimar

Anglés

Etimologia

Del latin mimus.

Prononciacion

/maɪm/

Sillabas

  • mi|me

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
mime mimes

mime

  1. mime (oc)

 Vèrb

mime

  1. mimar (oc)

Espanhòl

Prononciacion

/ˈmime/

Sillabas

  • mi|me

 Forma de vèrb 1

mime

  1. primièra persona del singular del present de l'indicatiu de mimar
  2. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de mimar

 Forma de vèrb 2

mime

  1. tresena persona del singular del present del subjonctiu de mimir
  2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de mimir

Francés

Etimologia

Del latin mimus.

Prononciacion

/mim/

Sillabas

  • mi|me

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
mime mimes
[mim]

mime

  1. mime (oc)

 Forma de vèrb

mime

  1. primièra persona del singular del present de l'indicatiu de mimer
  2. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de mimer
  3. primièra persona del singular del present del subjonctiu de mimer
  4. tresena persona del singular del present del subjonctiu de mimer
  5. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de mimer

Portugués

Prononciacion

[?]

Sillabas

  • mi|me

 Forma de vèrb 1

mime

  1. primièra persona del singular del present de l'indicatiu de mimar
  2. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de mimar

 Forma de vèrb 2

mime

  1. tresena persona del singular del present del subjonctiu de mimir
  2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de mimir