Occitan

Etimologia

Del francés mitraille « monedalha » alteracion de mitaille, del neerlandés mîte.

Prononciacion

/miˈtɾaʎo̞/

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
mitralha mitralhas
[miˈtɾaʎo̞] [miˈtɾaʎo̞s]

mitralha femenin

  1. Tròcets de fèrre, de coire, de zinc, clavèls, plombadas, etc., amb que se carga diferentas pèças d'artilhariá e autres projectils e engenhs explosius.
  2. Descarga collectiva de las pèças d'artilhariá.

Derivats

Traduccions


 Forma de vèrb

mitralha

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de mitralhar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de mitralhar