Lo coire (1) dins lo Tablèu periodic dels elements.
Bocin de coire nadiu

Occitan

Etimologia

(Nom comun) Del latin cŭprum.
(Vèrb) D'una forma del latin vulgar *cŏcĕre del latin classic coquere.

Prononciacion

/ˈkujɾe/

França (Bearn) : escotar « coire »

Sillabas

coi | re (2)

 Nom comun

coire masculin

  1. Quim. Metal e element quimic de numèro atomic 29 e de simbòl Cu.

Derivats

Traduccions


 Vèrb

coire (provençau), (vivaroaupenc)

  1. Far caufar los aliments avans de los manjar.

Variantas dialectalas

Traduccions