Veire tanben : nacra
Concas que se'n levèt l'envolopa e que mòstra lo nacre.

Occitan

Etimologia

Benlèu de l’arabi نقر, naqqāra « cagaròl de mar, còrna de caça ».

Prononciacion

/ˈnakɾe/
escotar « nacre »

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
nacre nacres
[ˈnakɾe] [ˈnakɾes]

nacre masculin

  1. Substància calcària dura, blanca, donant de rebats iridescents, qu'un còp cristallizada intègra la sisa interiora d'unas concas, s'utiliza en decoracion d'objèctes coma de botons, d'estugs, e en marquetariá.
  2. (per extension) Objècte realizat amb aquela matèria.

Traduccions

 Forma de vèrb

nacre

  1. Premièra persona del singular del present del subjonctiu de nacrar
  2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de nacrar

Anglés

Etimologia

Benlèu de l’arabi نقر, naqqāra « cagaròl de mar, còrna de caça » pel l’francés nacre.

Prononciacion

genaral /ˈneɪkə/
EUA /ˈneɪkəɹ/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
nacre nacres

nacre

  1. nacre (ca)

Catalan

Etimologia

Benlèu de l’arabi نقر, naqqāra « cagaròl de mar, còrna de caça » pel l’francés nacre.

Prononciacion

oriental /ˈnakɾə/
occidental /ˈnakɾe/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
nacre nacres

nacre

  1. nacre (ca)

Francés

Etimologia

Benlèu de l’arabi نقر, naqqāra « cagaròl de mar, còrna de caça »

Prononciacion

oriental /nakʁ/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
nacre nacres

nacre

  1. nacre (oc)
  2. nacra

 Forma de vèrb

nacre

  1. Premièra persona del singular del present l'indicatiu de nacrer
  2. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de nacrer
  3. Premièra persona del singular del present del subjonctiu de nacrer
  4. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de nacrer