nimfa
Occitan
Etimologia
Del latin nympha, del grèc ancian νύμφη, nýmphē « nòvia », « promesa », « joventa ».
Prononciacion
/ˈninfo̞/ , provençau /ˈnĩⁿfo̞/ França (Bearn) : escotar « nimfa »
Sillabas
nim|fa
Nom comun
nimfa femenin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
nimfa | nimfas |
[ˈninfo̞] | [ˈninfo̞s] |
- (mitologia) Divinitat femenina grèga d’un rang inferior que treva los fluvis, las fonts, los bòscs, las monts, las pradas, las mars, etc., e personifica las fòrças vivas de la natura.
- (poesia) Polida joventa.
- (entomologia) Estadi de metamorfòsi d’un insècte, intermediari entre l’estat de larva e aquel d’imagò.
- (anatomia) (al plural) Pòtas minoras de la vulva.
Variantas
Derivats
Traduccions
Catalan
Etimologia
Del latin nympha, del grèc ancian νύμφη, nýmphē « nòvia », « promesa », « joventa ».
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « nimfa »
Prononciacion
oriental /ˈniɱfə/ , occidental /ˈniɱfa/ ,
Sillabas
nim|fa
Nom comun
nimfa femenin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
nimfa | nimfes |