Occitan

Etimologia

Del latin Derivat de objècte amb lo sufixe adjectival -if. Objècte es eissit del latin objectum (« çò qu'es plaçat davant »), participi passat substantiu neutre d’obicere o objicere (« getar, plaçar, presentar davant »), format del vèrb jacere (« getar ») amb lo prefixe ob- (« davant »).

Prononciacion

/ud.d͡ʒet'ti.βɔ/

ob | jec | ti | va (4)

 Forma d'adjectiu

objectiva

  1. Femenin singular de objectiu.

 Forma de vèrb

objectiva

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de objectivar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de objectivar.

Catalan

Etimologia

Del latin Derivat de objècte amb lo sufixe adjectival -if. Objècte es eissit del latin objectum (« çò qu'es plaçat davant »), participi passat substantiu neutre d’obicere o objicere (« getar, plaçar, presentar davant »), format del vèrb jacere (« getar ») amb lo prefixe ob- (« davant »).

Prononciacion

ob | jec | ti | va (4)

 Forma d'adjectiu

objectiva