objectiva
Occitan
Etimologia
Del latin Derivat de objècte amb lo sufixe adjectival -if. Objècte es eissit del latin objectum (« çò qu'es plaçat davant »), participi passat substantiu neutre d’obicere o objicere (« getar, plaçar, presentar davant »), format del vèrb jacere (« getar ») amb lo prefixe ob- (« davant »).
Prononciacion
/ud.d͡ʒet'ti.βɔ/
ob | jec | ti | va (4)
Forma d'adjectiu
objectiva
- Femenin singular de objectiu.
Forma de vèrb
objectiva
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de objectivar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de objectivar.
Catalan
Etimologia
Del latin Derivat de objècte amb lo sufixe adjectival -if. Objècte es eissit del latin objectum (« çò qu'es plaçat davant »), participi passat substantiu neutre d’obicere o objicere (« getar, plaçar, presentar davant »), format del vèrb jacere (« getar ») amb lo prefixe ob- (« davant »).
Prononciacion
ob | jec | ti | va (4)
Forma d'adjectiu
objectiva