occidental
Occitan
Etimologia
- Del latin occientalis
Prononciacion
/ut͡siðenˈtal/
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian | ||
Singular | Plural | |
Masculin | occidental | occidentals |
[ut͡siðenˈtal] | [ut͡siðenˈtals] | |
Femenin | occidentala | occidentalas |
[ut͡siðenˈtalo̞] | [ut͡siðenˈtalo̞] |
occidental (lengadocian)
- Que se situa a l’oèst.
- (geografia) Qu'aperten a l’Occident ; que ven d’Occident.
- (economia, politica) Relatiu al capitalisme american e europèu.
Variantas dialectalas
- occidentau (provençau, gascon)
Derivats
Mots aparentats
Traduccions
|
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
occidental | occidentals |
[ut͡siðenˈtal] | [ut͡siðenˈtals] |
occidental (lengadocian), masculin, (equivalent femenin: occidentala)
- Persona de l'Occident.
Anglés
Etimologia
- Del latin occdentalis
Prononciacion
/ˌɒksəˈdɛntəl/
Adjectiu
occidental
- occidental (oc)
- Relatiu a un una pèira preciosa de mendre valor
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
occidental | occidentals |
occidental
- Persona que ven de l’Occident
- Un crestian occidental de rite latin.
Catalan
Etimologia
- Del latin occidental
Prononciacion
- Oriental: central /uksiðənˈtaɫ/ , balear /oksiðənˈtaɫ/ , /uksiðənˈtaɫ/
Occidental: /oksiðenˈtaɫ/
Nom comun e adjectiu
occidental masculin o femenin, (plurals: occidentals)
Espanhòl
Etimologia
- Del latin occidental
Prononciacion
/okθiðenˈtal/ , /oksiðenˈtal/
Nom comun e adjectiu
occidental masculin o femenin, (plurals: occidentales)
Francés
Etimologia
- Del latin occidental
Prononciacion
/ɔksidɑ̃tal/
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | occidental | occidentaux |
[ɔksidɑ̃tal] | [ɔksidɑ̃tal] | |
Femenin | occidentale | occidentales |
[ɔksidɑ̃to] | [ɔksidɑ̃tal] |
occidental
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
occidental | occidentaux |
[ɔksidɑ̃tal] | [ɔksidɑ̃to] |
occidental masculin, (equivalent femenin: occidentale)