oriental

Occitan

Etimologia

Del latin orientalis venent d'oriens (« orient »)

Prononciacion

/uɾjenˈtal/, /uɾjenˈtal/

Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian
	Singular	Plural
Masculin	oriental	orientals
	[uɾjenˈtal]	[uɾjenˈtals]
Femenin	orientala	orientalas
	[uɾjenˈtalo̞]	[uɾjenˈtalo̞s]

oriental (lengadocian)

1. Que se situa a l’èst.
2. (geografia) Qu'aperten a l’Orient ; que ven d’Orient.
3. (cristianisme) Relatiu a las glèisas de l'Orient.
4. Qualifica las lengas, mòrtas o viventas, dels pòbles de l’Orient, coma l’ebrèu, lo siriac, lo caldèu, l’arabi, lo persan, lo chinés, lo japonés, etc.
5. Qualifieca un estil metaforic e iperbolic que, atal que se pretend, los pòbles de l’Asia farián l'usatge.
6. Qu'es digne de l’idèa que los occidentals se fasián de l’Orient.
7. (par extension) Que partetja las tradicions dels païses orientals.
8. (particular) Qualifica los aspèctes de las personas originàrias de l’Orient.

Variantas dialectalas

• orientau (provençau, gascon)

Derivats

• orientalisme
• orientalista
• orientalizar

Mots aparentats

• austral
• boreal
• septentrional

Antonims

• occidental

Traduccions

alemand: östlich (de), Ost (de) anglés: eastern (en), oriental (en) basc: ekialdetar (eu) catalan: oriental (ca)

espanhòl: oriental (es) francés: oriental (fr) italian: orientale (it) portugués: oriental (pt)

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
oriental	orientals
[uɾjenˈtal]	[uɾjenˈtals]

oriental (lengadocian), masculin, (equivalent femenin orientala)

1. Persona que ven de l’Orient.

Anglés

Etimologia

Del latin orientalis venent d'oriens (« orient »)

Prononciacion

/ɔːɹiˈɛntəl/, /ɔːɹiˈɛntəl/, /ɒɹiˈɛntəl/, /ɒɹiˈɛntəl/

Adjectiu

oriental

1. oriental ^(oc)
2. Relatiu a un pèrla o una pèira preciosa, a son lustre

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
oriental	orientals

oriental

1. Persona que ven de l’Orient (pulsèu ofensiu)
2. Pèire preciosa o pèrla de l'Orient.

Catalan

Etimologia

Del latin orientalis venent d'oriens (« orient »)

Prononciacion

Oriental: central /uɾiənˈtaɫ/, /uɾiənˈtaɫ/, balear /oɾiənˈtaɫ/, /oɾiənˈtaɫ/, /uɾiənˈtaɫ/, /uɾiənˈtaɫ/

Occidental: /oɾienˈtaɫ/, /oɾienˈtaɫ/

Espanha (Barcelona) : escotar « oriental »

Nom comun e adjectiu

oriental masculin o femenin, (plurals: orientals)

1. oriental ^(oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin orientalis venent d'oriens (« orient »)

Prononciacion

Peninsular: septentrional /oɾjenˈtal/, /oɾjenˈtal/, miègjornal /oɾjeŋˈtal/, /oɾjeŋˈtal/

American: naut /oɾjenˈtal/, /oɾjenˈtal/, bas /oɾjeŋˈtal/, /oɾjeŋˈtal/, austral /oɾjenˈtal/, /oɾjenˈtal/

Nom comun e adjectiu

oriental masculin o femenin, (plurals: orientales)

1. oriental ^(oc)

Francés

Etimologia

Del latin orientalis venent d'oriens (« orient »)

Prononciacion

/ɔʁjɑ̃ˈtal/, /ɔʁjɑ̃ˈtal/

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	oriental	orientaux
	[ɔʁjɑ̃ˈtal]	[ɔʁjɑ̃ˈtal]
Femenin	orientale	orientales
	[ɔʁjɑ̃ˈto]	[ɔʁjɑ̃ˈtal]

oriental masculin

1. oriental ^(oc)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
oriental	orientaux
[ɔʁjɑ̃ˈtal]	[ɔʁjɑ̃ˈto]

oriental masculin, (equivalent femenin: orientale)

1. oriental ^(oc)

Portugués

Etimologia

Del latin orientalis venent d'oriens (« orient »)

Prononciacion

Portugal /ɔɾjẽˈtaɫ/, /ɔɾjẽˈtaɫ/

escotar « oriental »

Brasil /oɾjẽˈtaw/, /oɾjẽˈtaw/

Nom comun e adjectiu

oriental masculin o femenin, (plurals: orientais)

1. oriental ^(oc)