omològ
Occitan
Etimologia
- Del grèc ancian ὁμόλογος, homólogos « qui correspond à »
Prononciacion
/umuˈlɔk/ França (Bearn) : escotar « omològ »
Sillabas
o|mo|lòg
Adjectiu
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Singular | Plural | |
| Masculin | omològ | omològs |
| [umuˈlɔk] | [umuˈlɔk] | |
| Femenin | omològa | omològas |
| [umuˈlɔɣo̞] | [umuˈlɔɣo̞s] | |
omològ
- Que correspon a un autre, qu'a las meteissas caracteristicas d'un autre.
- (geometria) Se dich dels elements connectats per una relacion, de correspondéncia o de transformacion.
- (biologia, medecina) Que ven d’un autre individú e avent las meteissas caracteristicas sanguinas.
- (anatomia) Concernís d'estructuras que se considèra coma eretadas d'un aujòl comun, quinas que sián las varietats de forma.
- Las alas d'un aucèl e los braces d'un uman son omològs que son de membres anteriors).
- (quimia) Pels còrs omològs, se dich de substàncias organicas que complisson las meteissas foncions, seguent las meteissas leis de metamorfòsi.
Antonims
biologia
Derivats
Traduccions
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| omològ | omològs |
| [umuˈlɔk] | [umuˈlɔk] |
omològ masculin, (equivalent femenin: omològa)
- Òme o quicòm avent una foncion identica a un autre.