Occitan

Etimologia

Del grèc ancian ὁμόλογος, homólogos « qui correspond à »

Prononciacion

/umuˈlɔk/ França (Bearn) : escotar « omològ »

Sillabas

o|mo|lòg

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin omològ omològs
[umuˈlɔk] [umuˈlɔk]
Femenin omològa omològas
[umuˈlɔɣo̞] [umuˈlɔɣo̞s]

omològ

  1. Que correspon a un autre, qu'a las meteissas caracteristicas d'un autre.
  2. (geometria) Se dich dels elements connectats per una relacion, de correspondéncia o de transformacion.
  3. (biologia, medecina) Que ven d’un autre individú e avent las meteissas caracteristicas sanguinas.
  4. (anatomia) Concernís d'estructuras que se considèra coma eretadas d'un aujòl comun, quinas que sián las varietats de forma.
    • Las alas d'un aucèl e los braces d'un uman son omològs que son de membres anteriors).
  5. (quimia) Pels còrs omològs, se dich de substàncias organicas que complisson las meteissas foncions, seguent las meteissas leis de metamorfòsi.

Antonims

biologia

Derivats

Traduccions

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
omològ omològs
[umuˈlɔk] [umuˈlɔk]

omològ masculin, (equivalent femenin: omològa)

  1. Òme o quicòm avent una foncion identica a un autre.

Traduccions