originari
Occitan
Etimologia
Del latin tardièr originàrius, compausat de l'accusatiu originem e del sufix- d'aperténcia -arius
Prononciacion
- lengadocian /uɾid͡ʒiˈnaɾi/
- gascon /uɾiʒiˈnaɾi/
- provençau /aluˈd͡ʒɛn/
Sillabas
o|ri|gi|na|ri
Adjectiu
originari
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian | ||
Singular | Plural | |
Masculin | originari | originaris |
[allogènas] | [uɾid͡ʒiˈnaɾjo̞] | |
Femenin | originària | originàrias |
[uɾid͡ʒiˈnaɾi] | [uɾid͡ʒiˈnaɾis] |
- Que d'endacòm qualqu'un o quicòm ten son origena.
- Soi originari d'Occitània.
- Que fa mòstra de las caracteristicas originalas.
- Es lo país originari d’aquela contuma.
- Qu'es a la font, conservat dempuèi l'origina.
- Aquel dialècte es l'estat originari de la lenga.
Parents
Parents
Traduccions
Catalan
Etimologia
Del latin tardièr originàrius, compausat de l'accusatiu originem e del sufix- d'aperténcia -arius
Prononciacion
- oriental /uɾiʒiˈnaɾi/ , occidental /oɾiʒiˈnaɾi/
Sillabas
o|ri|gi|na|ri
Adjectiu
originari
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | originari | originaris |
Femenin | originària | originàries |
Italian
Prononciacion
- /orid͡ʒiˈnari/
Sillabas
o|ri|gi|na|ri
Forma d'adjectiu
originari
- maculin plural de originario