particularisme
Occitan
Etimologia
Del bas latin particularis e -isme
Prononciacion
/paɾtikylaˈɾizme/ , provençau /paʀtikylaˈʀizme/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
particularisme | particularismes |
[paɾtikylaˈɾizme] | [paɾtikylaˈɾizmes] |
particularisme masculin
- Inclinason exclusiva o parciala per un interès particular.
- (politica) Sentiment d’una populacion que, inclusa dins un Estat, pretend i servar sas tradicions , sus usatges pròpris, e, quitament, fins a obténer l’autonomia.
- (religion) Doctrina qu'ensenha que Jèsus-Crist moriguèt pels elèits, e non pas per totes los òmes en general.
Parents
Traduccions
Catalan
Etimologia
Del bas latin particularis e -isme
Prononciacion
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
particularisme | particularismes |
particularisme masculin
Francés
Etimologia
Del bas latin particularis e -isme
Prononciacion
/paʁtikylaʁism/
- França (Somain) : escotar « particularisme »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
particularisme | particularismes |
particularisme masculin