Occitan

Etimologia

Del latin paenitens, participi present de paenitere (« se repentir »)

Prononciacion

/peni'tento̞/

Sillabas

pe|ni|ten|ta

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
penitenta penitentas
[peni'tento̞] [peni'tento̞s]

penitenta femenin (masculinizacion; penitent)

  1. (religion) Persona que se repentís de sos pecats e fa peniténcia ; persona que confessa sos pecats al prèire.
  2. (per extension) Membra d'una confrairiá religiosa qu'organiza de processions que se simula la repentida.

Traduccions

 Forma d'adjectiu

penitenta

  1. Femenin singular de penitent

Catalan

Etimologia

Del latin paenitens, participi present de paenitere (« se repentir »)

Prononciacion

[?]

Sillabas

pe|ni|ten|ta

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
penitenta penitentes

penitenta femenin (masculinizacion; penitent)

  1. Penitenta

 Forma d'adjectiu

penitenta

  1. Femenin singular de Penitent