penitenta
Occitan
Etimologia
- Del latin paenitens, participi present de paenitere (« se repentir »)
Prononciacion
/peni'tento̞/
Sillabas
pe|ni|ten|ta
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
penitenta | penitentas |
[peni'tento̞] | [peni'tento̞s] |
penitenta femenin (masculinizacion; penitent)
- (religion) Persona que se repentís de sos pecats e fa peniténcia ; persona que confessa sos pecats al prèire.
- (per extension) Membra d'una confrairiá religiosa qu'organiza de processions que se simula la repentida.
Traduccions
Forma d'adjectiu
penitenta
- Femenin singular de penitent
Catalan
Etimologia
- Del latin paenitens, participi present de paenitere (« se repentir »)
Prononciacion
Sillabas
pe|ni|ten|ta
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
penitenta | penitentes |
penitenta femenin (masculinizacion; penitent)
Forma d'adjectiu
penitenta
- Femenin singular de Penitent