Occitan

Etimologia

(verb) Del bas latin repoenitere, de re- e poenitere, alteracion de latin classic paenĭtēre.
(nom) De repentir, influenciat pel francés

Prononciacion

vèrb

lengadocian, gascon /repenˈti/
provençau /ʀepẽⁿˈti/

nom

lengadocian, gascon /repenˈtiɾ/
provençau /ʀepẽⁿˈtiʀ/

Sillabas

re|pen|tir

 Vèrb

se repentir

  1. (religion) Sentir lo desplaser d’una pèca amb lo desir de la reparar o de li resistir per l'avenir.
  2. Èsser afligir d’aver fa quicòm de travèrs o se reprochar d'aver mancar de far çò calgut.

Sinonims

Derivats

Traduccions

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
repentir repentirs
[repenˈtiɾ] [repenˈtiɾs]

repentir masculin

  1. Accion o resultat de se repentir.
  2. (Pintura) Traça d’una primièra idèa qu’òm a volgut corregir.

Sinonims

Traduccions

Espanhòl

Etimologia

Del bas latin repoenitere, de re- e poenitere, alteracion de latin classic paenĭtēre.

Prononciacion

/repen̪ˈtiɾ/

Sillabas

re|pen|tir

 Vèrb

repentirse

  1. Se repentir (oc)

Francés

Etimologia

Del bas latin repoenitere, de re- e poenitere, alteracion de latin classic paenĭtēre.

Prononciacion

/ʁəpɑ̃tiʁ/

Sillabas

re|pen|tir

 Vèrb

se repentir

  1. Se repentir (oc)

 Nom comun

repentir

Declinason
Singular Plural
repentir repentirs
[ʁəpɑ̃tiʁ]
  1. repentir (oc)