pluralisme
Occitan
Etimologia
- De plural amb lo sufix «-isme».
Prononciacion
- lengadocina, gascon /plyɾaˈlisme/
- provençau /plyʀaˈlime/
Sillabas
plu|ra|li|sme
Nom comun
pluralisme masculin
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
pluralisme | pluralismes |
[plyɾaˈlisme] | [plyɾaˈlismes] |
- (filosofia) Doctrina filosofica, opausada al monisme, segon la qual l’univèrs es compausat d’una pluralitat d’éssers, no reductibles a un principi unic.
- (sociologia) Encastre d’interaccions dins lo qual diferents grops mòstran pro de respècte e de tolerància entre eles, per poder practicar la convivéncia sens tròp de conflictes o d'assimilacion.
- (politica) Sistèma politic permetent l'expression d'idèas divergentas e d'interésses concurrents, e lor contribucion a la presa de decision.
Parents
Traduccions
|
Catalan
Etimologia
- De plural amb lo sufix «-isme».
Prononciacion
- /pluɾəˈlizmə/
Sillabas
plu|ra|li|sme
Nom comun
pluralisme masculin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
pluralisme | pluralismes |
Francés
Etimologia
- De plural amb lo sufix «-isme».
Prononciacion
- /plyʁalism/
- França (Somain) : escotar « pluralisme »
Sillabas
plu|ra|li|sme
Nom comun
pluralisme masculin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
pluralisme | pluralismes |
[plyʁalism] |