prodigalitat
Occitan
Etimologia
- Del latin prodigalitas, de prodigus (« prodig »).
Prononciacion
/pɾuðiɣaliˈtat/, provençau /pʀudiˈgalita/
Sillabas
pro|di|ga|li|tat
Vèrb
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| prodigalitat | prodigalitats |
| [pɾuðiɣaliˈtat] | [pɾuðiɣaliˈtats] |
prodigalitat
- Caractèr, abitud de la persona qu'es prodiga.
- Accion de prodigar.
- (figurat) Riquesa, exuberància, profusion.
Parents
Traduccions
|
Catalan
Etimologia
- Del latin prodigalitas, de prodigus (« prodig »).
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « prodigalitat »
Prononciacion
Sillabas
pro|di|ga|li|tat
Vèrb
prodigalitat