Occitan

Etimologia

Del latin profanare.

Prononciacion

/pɾyfaˈna/, Provencau /pʀyfaˈna/

Sillabas

pro|fa|nar

 Vèrb

profanar

  1. (religion) Abusar de las causas de la religion, las tractar amb irreveréncia, amb mesprètz, las utilizar per d'usatges profans.
  2. (per extencion) Cometre un acte impiu dins un lòc sacrat.
  3. (figurat) Far un mal usatge de çò qu'es rare, preciós, respectable.

Parents

Traduccions

Catalan

Etimologia

Del latin profanare.

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « profanar »

Prononciacion

Oriental: central /pɾufəˈna/, balear /pɾofəˈna/, /pɾufəˈna/
Occidental: nord-occidental /pɾofaˈna/, valencian /pɾofaˈnaɾ/

Sillabas

pro|fa|nar

 Vèrb

profanar

  1. profanar (oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin profanare.

Prononciacion

escotar « profanar »

Prononciacion

/pɾofaˈnaɾ/

Sillabas

pro|fa|nar

 Vèrb

profanar

  1. profanar (oc)

Portugués

Etimologia

Del latin profanare.

Prononciacion

Portugal /pɾufɐˈnaɾ/; Brasil /pɾofãˈnaɾ/, /pɾofaˈna/

Sillabas

pro|fa|nar

 Vèrb

profanar

  1. profanar (oc)