protocòl
Occitan
Etimologia
Del latin protocollum (« primièra fuèlha d’escritura »), del grèc ancian πρωτόκολλον, protókollon, compausat de πρῶτος, prỗtos (« primièr ») e de κόλλα, kólla (« còla »)..
Prononciacion
/pɾutu'kɔl/
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| protocòl | protocòls |
| [pɾutu'kɔl] | [pɾutu'kɔls] |
protocòl masculin
- Recuèlh de las formulas prescrichas per la redaccion dels actes publics.
- Recuèlh de las formulas en usatge per la correspondéncia oficiala o privada, segon la ierarquia sociala dels correspondents.
- (Diplomacia) Recuèlh de las formulas consacradas per la redaccion dels instruments diplomatics, conventions, tractats, letras credencialas, declaracions, etc.
- (Relacions internacionalas) Verbal authentic d’una conferéncia, d’un congrès.
- (Relacions internacionalas) Tèxte addicional annexiat a un tractat.
- Recuèlh de las règlas establidas per las onors e las precedéncias dins las ceremonias oficialas.
- (Informatica) Ensemble de las règlas de respectar per comunicar, per exemple entre un PC e una estampadoira