provacar

Occitan

Etimologia

Del latin provocare.

Prononciacion

/pɾuβuˈka/, /pɾuβuˈka/, provençau /pʀuvuˈka/, /pʀuvuˈka/ França (Bearn) : escotar « provocar »

Sillabas

pro|vo|car

Vèrb

provocar

1. Incitar, excitar.
   • Provocar qualqu’un al combat.
2. (absoludament) Incitar a reagir violentament.
3. (absoludament) Incitar al desir, a la concupiscéncia.
   • Aquela femna es biaisuda per provocar los òmes.
4. Èsser la causa de quicòm ; ocasionar.
   • Aquela medecina provòca somnoléncia.

Derivats

• provocacion
• provocador / provocator
• provocant
• provocatiu

Sinonims

Incitar a reagir:

• desfiar
• acometre
• enfuscar

Traduccions

alemand: provozieren (de) anglés: provoke (en) basc: zirikatu (eu) catalan: provocar (ca)

espanhòl: provocar (es) francés: provoquer (fr) italian: provocare (it) portugués: provocar (pt)

Catalan

Etimologia

Del latin provocare.

Prononciacion

Oriental: central /pɾuβuˈka/, /pɾuβuˈka/, balear /pɾovoˈca/, /pɾovoˈca/, /pɾuvuˈka/, /pɾuvuˈka/

Occidental: nord-occidental /pɾoβoˈka/, /pɾoβoˈka/, valencian /pɾovoˈkaɾ/, /pɾovoˈkaɾ/, /pɾoβoˈkaɾ/, /pɾoβoˈkaɾ/

Sillabas

pro|vo|car

Vèrb

provocar

1. provocar ^(oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin provocare.

Prononciacion

/pɾoβoˈkaɾ/, /pɾoβoˈkaɾ/

Sillabas

pro|vo|car

Vèrb

provocar

1. provocar ^(oc)

Portugués

Etimologia

Del latin provocare.

Prononciacion

Poertugal /pɾuvuˈkaɾ/, /pɾuvuˈkaɾ/, Brasil /pɾovoˈka(ɾ)/, /pɾovoˈka(ɾ)/

Sillabas

pro|vo|car

Vèrb

provocar

1. provocar ^(oc)