Occitan

Etimologia

Del latin provocare.

Prononciacion

/pɾuβuˈka/, provençau /pʀuvuˈka/ França (Bearn) : escotar « provocar »

Sillabas

pro|vo|car

 Vèrb

provocar

  1. Incitar, excitar.
    • Provocar qualqu’un al combat.
  2. (absoludament) Incitar a reagir violentament.
  3. (absoludament) Incitar al desir, a la concupiscéncia.
    • Aquela femna es biaisuda per provocar los òmes.
  4. Èsser la causa de quicòm ; ocasionar.
    • Aquela medecina provòca somnoléncia.

Derivats

Sinonims

Incitar a reagir:

Traduccions

Catalan

Etimologia

Del latin provocare.

Prononciacion

Oriental: central /pɾuβuˈka/, balear /pɾovoˈca/, /pɾuvuˈka/
Occidental: nord-occidental /pɾoβoˈka/, valencian /pɾovoˈkaɾ/, /pɾoβoˈkaɾ/

Sillabas

pro|vo|car

 Vèrb

provocar

  1. provocar (oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin provocare.

Prononciacion

/pɾoβoˈkaɾ/

Sillabas

pro|vo|car

 Vèrb

provocar

  1. provocar (oc)

Portugués

Etimologia

Del latin provocare.

Prononciacion

Poertugal /pɾuvuˈkaɾ/, Brasil /pɾovoˈka(ɾ)/

Sillabas

pro|vo|car

 Vèrb

provocar

  1. provocar (oc)