desfiar

Occitan

Etimologia

De fisar amb lo prefixe «des».

Prononciacion

/desfi'a/, /desfi'a/

Sillabas

des|fi|ar

Vèrb

desfiar

1. Provocar per una luta, un duèl.
2. (figurat) Bravejar quicòm de perilhós, s’i expausar ardidament, valentament.
3. Somar qualqu’un de far quicòm en daissant entendre que se lo crei incapable de capitar.

se desfiar

1. Se metre en garda contra qualqu’un o quicòm.
2. Preveire o suspectar quicòm de contrariós.
3. Aver pauc de fisança.

Variantas dialectalas

• desfisar
• desfidar (gascon)

Derivats

• desfisança
• desfisant

Traduccions

alemand: trotzen (de) anglés: challenge (en), defy (en) basc: etsazun (eu) catalan: desafiar (ca) (provocar), desfiar (ca) (mesfisar)

espanhòl: desafiar (es) francés: défier (fr) italian: sfidare (it) portugués: desafiar (pt)

Catalan

Etimologia

De fiar amb lo prefixe «des».

Prononciacion

Oriental: /dəsfiˈa/, /dəsfiˈa/

Occidental: nord-occidental /desfiˈa/, /desfiˈa/, valencian /desfiˈaɾ/, /desfiˈaɾ/

Sillabas

des|fi|ar

Vèrb

desfiar

1. mesfiar
2. far pèrdre la fisança

Portugués

Etimologia

De fio amb lo prefixe «des».

Prononciacion

Portugal /dɨʃˈfjaɾ/, /dɨʃˈfjaɾ/, Brasil /deʃˈfiaɾ/, /deʃˈfiaɾ/, valencian /dʒisˈfja/, /dʒisˈfja/

Sillabas

des|fi|ar

Vèrb

desfiar

1. desfar un fial
2. (figurat) explicar amb precision
3. citar
4. passar lo chipelet