Occitan

Etimologia

Etimologia de completar. (Ajustar)

Prononciacion

/raˈka/

França (Bearn) : escotar « racar »

Sillabas

ra | car (2)

 Vèrb

racar

  1. Rapilhar.
  2. Fugir.
  3. Vomir.

Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu racar
Gerondiu racant
Participi passat
singular plural
masculin racat racats
femenin racada racadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present raqui
raque[N 1]
racas raca racam racatz racan
Imperfach racavi racavas racava racàvem racàvetz racavan
Preterit raquèri raquères raquèt raquèrem raquèretz raquèron
Futur racarai racaràs racarà racarem racaretz racaràn
Condicional racariái racariás racariá racariam racariatz racarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present raque raques raque raquem raquetz raquen
Imperfach raquèssi raquèsses raquès
raquèsse
raquèssem raquèssetz raquèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu raca ! raquem ! racatz !
Negatiu raques pas ! raquem pas ! raquetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)