rectificar

Occitan

Etimologia

Del latin rectificare.

Prononciacion

lengadocian /rettifiˈka/, /rettifiˈka/

gascon /rektifiˈka/, /rektifiˈka/

escotar « rectificar »

provençau /ʀektifiˈka/, /ʀektifiˈka/

Sillabas

rec|ti|fi|car

Vèrb

rectificar

1. Far venir drech.
   • Rectificar una corba.
   • Rectificar l’alinhament d'una corba.
2. Corregir o melhorar una causa, la far tornar dins l’estat, dins l’òrdre ont cal èsser.
   • Rectificar la construccion d’una frasa.
   • Rectificar un acte de l’estat civil.
   • Rectificar un compte, un calcul.
   • Rectificar una error.
3. (quimia) Tornar destillar per far mai pur un produit.
   • Un alcoòl rectificat.
4. Afinar amb una mòla una pèça usinada.

Parents

• rectificable
• rectificacion
• rectificador
• rectificatiu

Traduccions

Corregir
alemand: begradigen (de) anglés: fix (en) , , (requist) basc: catalan: rectificar (ca)	espanhòl: rectificar (es) francés: rectifier (fr) italian: rettificare (it) portugués: rectificar (pt) (abans de 1990), retificar (pt) (ara)

Catalan

Etimologia

Del latin rectificare.

Prononciacion

Oriental: /rəktifiˈka/, /rəktifiˈka/

Occidental: nord-occidental /rektifiˈka/, /rektifiˈka/, valencian /rektifiˈkaɾ/, /rektifiˈkaɾ/

Sillabas

rec|ti|fi|car

Vèrb

rectificar

1. rectificar ^(oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin rectificare.

Prononciacion

/rektifiˈkaɾ/, /rektifiˈkaɾ/

Sillabas

rec|ti|fi|car

Vèrb

rectificar

1. rectificar ^(oc)

Portugués

Etimologia

Del latin rectificare.

Prononciacion

Portugal /ʀɛktifiˈkaɾ/, /ʀɛktifiˈkaɾ/

Brasil /ɦekitʃifiˈkaɾ/, /ɦekitʃifiˈkaɾ/, /xekitʃifiˈka/, /xekitʃifiˈka/

Sillabas

rec|ti|fi|car

Vèrb

rectificar (abans de 1990, ara retificar)

1. rectificar ^(oc)