Occitan

Etimologia

Del latin rectificare.

Prononciacion

lengadocian /rettifiˈka/
gascon /rektifiˈka/
escotar « rectificar »
provençau /ʀektifiˈka/

Sillabas

rec|ti|fi|car

 Vèrb

rectificar

  1. Far venir drech.
    • Rectificar una corba.
    • Rectificar l’alinhament d'una corba.
  2. Corregir o melhorar una causa, la far tornar dins l’estat, dins l’òrdre ont cal èsser.
    • Rectificar la construccion d’una frasa.
    • Rectificar un acte de l’estat civil.
    • Rectificar un compte, un calcul.
    • Rectificar una error.
  3. (quimia) Tornar destillar per far mai pur un produit.
    • Un alcoòl rectificat.
  4. Afinar amb una mòla una pèça usinada.

Parents

Traduccions

Far venir drech


Corregir


Catalan

Etimologia

Del latin rectificare.

Prononciacion

Oriental: /rəktifiˈka/
Occidental: nord-occidental /rektifiˈka/, valencian /rektifiˈkaɾ/

Sillabas

rec|ti|fi|car

 Vèrb

rectificar

  1. rectificar (oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin rectificare.

Prononciacion

/rektifiˈkaɾ/

Sillabas

rec|ti|fi|car

 Vèrb

rectificar

  1. rectificar (oc)

Portugués

Etimologia

Del latin rectificare.

Prononciacion

Portugal /ʀɛktifiˈkaɾ/
Brasil /ɦekitʃifiˈkaɾ/, /xekitʃifiˈka/

Sillabas

rec|ti|fi|car

 Vèrb

rectificar (abans de 1990, ara retificar)

  1. rectificar (oc)