rega
Occitan
Etimologia
Del gallés *ricā que dona tamben lo francés raie. Lo mot gallés ven del proto-celtic *pr̥kā e corespond exactament als mots germanics Furche en alemand, furrow en anglés [1].
Prononciacion
- lengadocian /ˈreɣo̞/
- escotar « rega »
- provençau /ˈʀegə/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
rega | regas |
[ˈreɣo] | [ˈreɣos] |
rega femenin
- Linha traçada sus una superfícia.
- Trencada que la relha de l'araire dobrís dins la tèrra pendent la laurada.
Sinonims
Variantas dialectalas
- reja (lemosin)
Traduccions
Forma de vèrb
rega
- tresena persona del singular del present de l'indicatiu de regar.
- segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de regar.
Referéncias
- [1] Xavier Delamarre, 2003, Dictionnaire de la langue gauloise, Éditions Errance.