resident
Occitan
Etimologia
- Del latin residens
Prononciacion
- lengadocian, gascon /reziˈðen/
- provençau /reziˈdẽⁿ/
- escotar « resident »
Sillabas
re|si|dent
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
resident | residents |
[reziˈðen] | [reziˈðens] |
resident masculin, (femenin: residenta)
- Abitant, persona que residís endacòm.
- Persona establida a demorança dins un país estrangièr.
- Los residents franceses al Canadà, en Austràlia.
- Foncionari o diplomata que fa son ofici dins un país estrangièr, jol mand del plenipotenciari.
Traduccions
|
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | resident | residents |
[reziˈðen] | [reziˈðens] | |
Femenin | residenta | residentas |
[reziˈðento̞] | [reziˈðento̞s] |
resident
- Que residís.
Traduccions
|
Anglés
Etimologia
- Del latin residens
Prononciacion
- /ˈɹɛzɪd(ə)nt/
Sillabas
re|si|dent
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
resident | residents |
[ˈɹɛzɪd(ə)nt] | [ˈɹɛzɪd(ə)nts] |
resident
- abirant, resident (oc) (persona o animal)
- (politica e diplomacia) resident (oc).
- (medecina) Se dich del metge o diplomat en sciéncias de la santat, que realiza son periòde de formacion en residéncia.
Adjectiu
resident
- Que residís.
Catalan
Etimologia
- Del latin residens
Prononciacion
- Oriental: central /rəziˈðen/ , balear /rəziˈðent/ , /rəziˈðen/
- Occidental: nord-occidental /reziˈðen/ , valencian /reziˈðent/ , /reziˈðen/
Sillabas
re|si|dent
Nom comun
resident masculin o femenin, (plurals: residents)
- abirant, resident (oc)
- (politica e diplomacia) resident (oc).
- (medecina) Se dich del metge o diplomat en sciéncias de la santat, que realiza son periòde de formacion en residéncia.
Adjectiu
resident masculin o femenin, (plurals: residents)
- Que residís.