Occitan

Etimologia

Del latin resonantia.

Prononciacion

lengadocian, gascon /rezuˈnansjo̞/
procençau /ʀezuˈnãⁿsjə/

Sillabas

re|so|nan|cia

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
resonància resonàncias
[rezuˈnansjo̞] [rezuˈnansjo̞s]

resonància femenin

  1. Proprietat de ressonar qu'an unes objèctes, unes mitans.
  2. (fisica, acostica) Proprietat d’un còrs d’intrar en vibracion quand es somés a una excitacion.
  3. (quimia) Metòde avent per objècte de descriure al biais matematic la reparticion dels electrons dins una entitat moleculara de liagams deslocalizats per una combinason de las reparticions electronicas dins d'estructuras ipoteticas de ligams localizats.
  4. (Musica) Perlongament de la durada d’un son.
  5. Efièch que se repercutís dins la ment d'una persona o tanben de biais collectiu.

Variantas

Sinonims

repeticion d'un son

Parents

Locucions derivadas

Traduccions