romivatge
Occitan
Etimologia
De romiu amb lo sufix -atge.
Prononciacion
/ʁumiˈvad͡ze/
França (Bearn) - Gascon : escotar « romivatge »
Sillabas
ro | mi | vat | ge (4)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : naut lemosin | |
Singular | Plural |
romivatge | romivatges |
[ʁumiˈvad͡ze] | [ʁumiˈvad͡zej] |
romivatge masculin (lemosin)
- Viatge religios, suvent vers un luòc sagrat.
Variantas dialectalas
Traduccions
|