Occitan

Etimologia

Del latin viatĭcum « del camin ».

Prononciacion

lengadocian /ˈbjat͡ʃe/
lengadocian, gascon /ˈbjad͡ʒe/
França (Bearn) : escotar « viatge »
provençau /ˈvjad͡ʒe/

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
viatge viatges
[ˈbjad͡ʒe] [ˈbjad͡ʒes]

viatge masculin

  1. Accion d'anar e de se carrejar dins un luòc distant de l'endrech que i demoram abitualament.
  2. (per elipsi) Raconte de viatge.
  3. Accion de far l'anar e venir d'endacòm.
  4. (marina) L’ensemble de totas las merças que compausan la carga màger d’un naviri.

Derivats

Locucions

Sinonims

Viatge amb aventuras

Viatge cortinèl

Viatge pel mar

Viatge de motivacion religionsa

Marina

Traduccions

 Forma de vèrb

viatge

  1. primièra persona del singular del present del subjonctiu de viatjar
  2. tresena persona del singular del present del subjonctiu de viatjar

Catalan

Etimologia

Del latin viatĭcum « del camin ».

Prononciacion

Oriental: central /biˈad͡ʒə/, balear /viˈad͡ʒə/
Occidental: nord-occidental /biˈa.d͡ʒe/, valencià /viˈad͡ʒe/, /biˈad͡ʒe/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
viatge viatges

viatge masculin

  1. viatge (oc)