viatge
Occitan
Etimologia
Del latin viatĭcum « del camin ».
Prononciacion
- lengadocian /ˈbjat͡ʃe/
- lengadocian, gascon /ˈbjad͡ʒe/
- França (Bearn) : escotar « viatge »
- provençau /ˈvjad͡ʒe/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
viatge | viatges |
[ˈbjad͡ʒe] | [ˈbjad͡ʒes] |
viatge masculin
- Accion d'anar e de se carrejar dins un luòc distant de l'endrech que i demoram abitualament.
- (per elipsi) Raconte de viatge.
- Accion de far l'anar e venir d'endacòm.
- (marina) L’ensemble de totas las merças que compausan la carga màger d’un naviri.
Derivats
Locucions
Sinonims
Viatge amb aventuras Viatge cortinèl |
Viatge pel mar Viatge de motivacion religionsa Marina |
Traduccions
Forma de vèrb
viatge
Catalan
Etimologia
Del latin viatĭcum « del camin ».
Prononciacion
- Oriental: central /biˈad͡ʒə/ , balear /viˈad͡ʒə/
- Occidental: nord-occidental /biˈa.d͡ʒe/ , valencià /viˈad͡ʒe/ , /biˈad͡ʒe/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
viatge | viatges |
viatge masculin