Veire tanben : sera, serà, sèra, serra

Occitan

Etimologia

Del latin sĕrra « rèssa ».

Prononciacion

/ˈsɛro/
França (Bearn) : escotar « sèrra »

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
sèrra sèrras
[ˈsɛro] [ˈsɛros]

sèrra femenin

  1. Montanha, cadena de montanhas.
  2. Aisina constituïda d'una fuèlha d'acièr provesida d'una seria de dents agudas e utilizada per talhar la fusta.

Sinonims

Cadena de montanha

Aisina

Traduccions

Cadena de montanha


Aisina de ressar


 Forma de vèrb

sèrra

  1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de serrar
  2. segonda persona del singular de l'indicatiu afirmatiu de serrar