sòl
![]() |
Occitan
Etimologia
- (nom 1) Del latin sŏlum.
- (nom 2) Del bas latin sŏlidus « pèça d’aur ».
- (Nom 3) :De las primièras syllabas dels emistiquis en latin de l’imne de sant Joan Baptista del poèta Paul Diacre, causidas par Guido d’Arezzo al sègle X per nomenar de nòtas de musica:
- Ut queant laxis resonare fibris.
- Mira gestorum famuli tuorum.
- Solue polluti labili reatum.
- Sancti Iohannes.
- Domine.
Prononciacion
- /ˈsɔl/
- Bearn - Lengadocian : escotar « sòl »
Sillabas
sòl (1)
Nom comun 1
sòl (lengadocian) , masculin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
sòl | sòls |
[ˈsɔl] | [ˈsɔls] |

- Superficia de la tèrra, tipe de tèrra.
- Aira d’un postam, d’un ostal, pasiment
- (agricultura) Ièra per batre.
Variantas dialectalas
- sòu (gascon, provençau)
Derivats
Locucions derivadas
Traduccions
|
Nom comun 2
sòl (lengadocian) , masculin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
sòl | sòls |
[ˈsɔl] | [ˈsɔls] |
- Forma arcaïzanta de sòu (moneda).
|
Nom comun 3
sòl masculin, invariable
- (musica) Cinquena nòta de l'escala musicala.
la gamma en musica occidentala 1 2 3 5 5 6 7 Notacion del solfègi en occitan dò re mi fa sòl la si ut Notacion anglosaxona fixa C D E F G A B Nòta solfegiada do re mi fa sol la ti Notacion alemanda C D E F G A H Nòta solfegiada do re mi fa sol la si
![]() |
![]() |
![]() |
Derivats
Traduccions
Catalan
Etimologia
- Del latin sŏlum.
Prononciacion
- /ˈsɔɫ/
Sillabas
sòl (1)
Nom comun
sòl masculin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
sòl | sòls |
[ˈsɔɫ] | [ˈsɔɫs] |