Veire tanben : sol, sól

Occitan

Etimologia

(nom 1) Del latin sŏlum.

(Nom 2) :De las primièras syllabas dels emistiquis en latin de l’imne de sant Joan Baptista del poèta Paul Diacre, causidas par Guido d’Arezzo al sègle X per nomenar de nòtas de musica:

Ut queant laxis resonare fibris.

Mira gestorum famuli tuorum.

Solue polluti labili reatum.

Sancti Iohannes.

Domine.

Prononciacion

['sɔl]

França (Bearn) - Lengadocian : escotar « sòl »

Sillabas

sòl (1)

Nom comun 1

sòl femenin

Superfícia de la tèrra. .
Forma arcaïsanta de sòu (moneda).

Expressions e Locucions

pel sòl

A tèrra.

Variantas dialectalas

sòu

Traduccions

alemand:
anglés: ground ^(en), floor ^(en)[1]; sol ^(en)[2]
catalan: sòl ^(ca)[1]; sol ^(ca)[2]; sou ^(ca) [3];
espanhòl:
francés: sol ^(fr)[1]; sol ^(fr)[2]; sou ^(fr)[3];

Nom comun 2

(musica) Cinquena nòta de l'escala musicala.

la gamma en musica occidentala
	1	2	3	5	5	6	7
Notacion del solfègi en occitan	dò	re	mi	fa	sòl	la	si
	ut
Notacion anglosaxona fixa	C	D	E	F	G	A	B
Nòta solfegiada	do	re	mi	fa	sol	la	ti
Notacion alemanda	C	D	E	F	G	A	H
Nòta solfegiada	do	re	mi	fa	sol	la	si

sòl