segaire
Occitan
Etimologia
De segar amb lo sufix -aire.
Prononciacion
/seˈɣajɾe/
Nom comun
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian | ||
Singular | Plural | |
Masculin | segaire | segaires |
[seˈɣajɾe] | [seˈɣajɾes] | |
Femenin | segaira | segairas |
[seˈɣajɾo] | [seˈɣajɾos] |
segaire masculin
- Persona que sega.
- Entom. Bertal (Melolontha melolontha).
Variantas dialectalas
- segador
- meissonaire
- meissonièr
- estivaire (gascon)
- estivador (gascon)
- medeire (lemosin)
- sejaire (bas lemosin)
- mestivador (naut lemosin)
- meissonier (naut lemosin)
- mestivaire (lemosin perigordin)
Traduccions
|