solitària
Occitan
Etimologia
Del latin solitarius.
Prononciacion
lengadocian /suli'taɾio̞/ , provençau /suli'taʀiɘ/
Sillabas
so|li|ta|ria
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
solitària | solitàrias |
[suli'taɾio̞] | [suli'taɾio̞] |
solitari masculin, (equivalent masculin: solitari)
- (religion) Anacorèta o monja que viu dins la solitud.
- (per extension) Quina que siá persona que viu dins la solitud, que viu fòrça retirada.
Forma d'adjectiu
solitària
- femenin singular de solitari