Occitan

Etimologia

De sollicitar.

Prononciacion

/sullisiˈtajɾo̞/

Sillabas

sol|li|ci|tai|ra

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
sollicitaira sollicitairas
[sullisiˈtajɾo̞] [sullisiˈtajɾo̞s]

sollicitaira femenin, equivalent masculin: sollicitaire

  1. Aquela que postula un emplec, que demanda amb instància una plaça, una gràcia, una favor a una persona de poder.

Variantas dialectalas

Parents