succedir
Occitan
Etimologia
- Del latin succedere.
Prononciacion
/syt͡seˈði/
Sillabas
suc|ce|di
Vèrb
succedir
- Venir après ; prene la plaça de.
- Succedir a qualqu’un : Possedir après el una carga, un emplec, una dignitat, etc.
- Succedir a un reiame, succedir a l’empèri, succedir a la corona : Arribar a la dignitat reiala, l’empèri, a la corona, après un autre.
- Succedir a un eveniment : Se dich d’un eveniment que seguís o s’impausa a un eveniment precedent. Lo bèl temps succedirà a la pluèja.
- Recampar l’eretatge d’una persona pel drech de parentat.