tiraire

Occitan

Etimologia

Del tirar.

Prononciacion

lengadocian, provençau /tiˈɾajɾe/, /tiˈɾajɾe/

provencau /tiˈʀajʀe/, /tiˈʀajʀe/

Sillabas

ti|rai|re

Nom comun

tiraire masculin, (femenin: tiraira / tirarèla / tirairitz)

Declinason
Dialècte : lengadocian, provencau
Singular	Plural
tiraire	tiraires
[tiˈɾajɾe]	[tiˈɾajɾes]

Un Tiraire a l'arc

Los tiraires de la Vòlga (Ilia_Efimovich_Repin_(1844-1930)

1. Lo que tira.
   1. Lo que tira amb una arma de fuòc.
   2. (esport) Esportiu que practica lo tir amb una arma (arma de fuòc, arma de lanç, arma blanca).
   3. (esport) Esportiu de l'equipa que marca lo but.
   4. (jòcs de bòchas) Jogaire qu'elimina las bòchas plaçadas pels adversaris tròp près del lec.
   5. (Finança) Lo que tira un chèc, una letra de cambi.
   6. (marina) Lo que tira una nau lo long del camin de tira.

Derivats

• franctiraire

Parents

• tir
• tirar

Sinonims

Esportiu de l'equipa que marca lo but

• butaire

Lo que tira una nau lo long del camin de tira

• halaire
• sirgaire

Antonims

lo que tira cap a se

• possaire

Lo que tira un chèc

• tirat

Traduccions

tiraire del camins de tira
alemand: Schlepper (de) anglés: slider (en) basc: catalan: sirgador (ca)	espanhòl: sirgador (es) francés: haleur (fr) italian: alatore (it) portugués: sirgador (pt)