titular
Occitan
Etimologia
- Del latin titulāris
Prononciacion
/tityˈlaɾ/ , provençau /tityˈlaʀ/ França (Bearn) : escotar « titular »
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | titular | titulars |
[tityˈlaɾ] | [tityˈlaɾs] | |
Femenin | titulara | titularas |
[tityˈlaɾo̞] | [tityˈlaɾo̞s] |
titular
- Que ten lo títol e lo drech d’una dignitat sens n'aver pas la possession, sens ne complir pas la foncion.
- evesques titulars : prelats dotat de la dignitat de la dignitat episcopala, mas avent pas cap de jurisdiccion diocesana.
- Se dich de la persona que gausís d’un títol e ne sortís la renda, que complisca o complisca pas la foncion.
- Professor titular.
- (espòrt) Que fa partir del ròtle inicial d'una partida
Derivats
Parents
Traduccions
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
titular | titulars |
[tityˈlaɾ] | [tityˈlaɾs] |
titular masculin, (equivalent femenin: titulara)
Catalan
Etimologia
- Del latin titulāris
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « titular »
Prononciacion
- Adjectiu, nom: /tituˈɫar/ , bal. /tituˈɫa/
- Verb: /tituˈɫa/ , val. /tituˈlaɾ/
Adjectiu
titular masculin o femenin, (plural titulars)
Nom comun
titular masculin o femenin, (plural titulars)
- (espòrt) Jogaire que fa partir del ròtle inicial d'una partida
- Cadun dels títols de una revista, d'un jornal, etc., de granda tipografia.
Vèrb
titular
Espanhòl
Etimologia
- Del latin titulāris
Prononciacion
escotar « titular »
Prononciacion
/tituˈlaɾ/
Adjectiu
titular masculin o femenin, (plural titulares)
Nom comun
titular masculin o femenin, (plural titulares)
- (espòrt) Jogaire que fa partir del ròtle inicial d'una partida
- Cadun dels títols de una revista, d'un jornal, etc., de granda tipografia.
Vèrb
titular
Portugués
Etimologia
- Del latin titulāris
Prononciacion
Portugal /tituˈlaɾ/ ; Brasil /tʃituˈlaɾ/
Adjectiu
titular masculin o femenin, (plural titulares)
Nom comun
titular masculin o femenin, (plural titulares)
Vèrb
titular