Occitan

Etimologia

Del latin tormenta « torments », neutre plural (de tormentum) vengut femenin singular.

Prononciacion

/tuɾˈmento̞/, provençau /tuʀˈmento̞/

Sillabas

tor|men|ta

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
tormenta tormentas
[tuɾˈmento̞] [tuɾˈmento̞s]

tormenta femenin

  1. Auratge, borrasca, gròssa tempèsta.
  2. (figurat) Treble que bolega un país.

Sinonims

Parents

Traduccions

Auratge (1)


Treble (2)


 Forma de vèrb

tormenta

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de tormentar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu adirmatiu de tormentar

Espanhòl

Etimologia

Del latin tormenta « torments », neutre plural (de tormentum) vengut femenin singular.

Prononciacion

/toɾˈmenta/

Sillabas

tor|men|ta

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
tormenta tormentas
[toɾˈmenta] [toɾˈmentas]

tormenta femenin

  1. tormenta (oc)

 Forma de vèrb

tormenta

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de tormentar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu adirmatiu de tormentar

Portugués

Etimologia

Del latin tormenta « torments », neutre plural (de tormentum) vengut femenin singular.

Prononciacion

Brasil : escotar « tormenta »

Prononciacion

Portugal /toɾˈmẽtɐ/; Brasil /toɦˈmẽtɐ/, /toɾˈmẽjtə/

Sillabas

tor|men|ta

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
tormenta tormentas

tormenta femenin

  1. tormenta (oc)