vagabondatge
Occitan
Etimologia
De vagabondar amb lo sufix «-atge»
Prononciacion
- lengadocian /baɣaβunˈdat͡ʃe/
- provençau /vagabũⁿˈdad͡ʒe/,
Sillabas
va|ga|bon|da|tge
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| vagabondatge | vagabondatges |
| [baɣaβunˈdat͡ʃe] | [baɣaβunˈdat͡ʃes] |
vagabondatge (lengadocian), (provençau); masculin
- Estat social de la parsona vagabonda.
- Fach de vagabondar, de vagar.
- (drech penal, França) Delicte de quina que siá persona qu’a pas domicili segur nimai de mejans de subsisténcia e qu’exercís abitualament pas de mestièr nimai de profession.
Sinonims
- barutlage
- corratèra (gascon)
- ganda
- gorrinatge / gorrinariá
- rodatge
- vagabondariá
- vagamondís (gascon)
- vagamontèr (gascon)
Locucions derivadas
Parents
Traduccions
|