Occitan

Etimologia

latin validus « ben portant ».

Prononciacion

/βaˈliðo̞/, Provençau /vaˈlido̞/ França (Bearn) : escotar « valida »

Sillabas

va|li|da

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
valida validas
[βaˈliðo̞] [βaˈliðo̞s]

valida femenin

  1. Femna valida.

 Forma d'adjectiu

valida

  1. Femenin singular de valid / valide

 Forma de vèrb

valida

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de validar
  2. Segonda persona de l'imperatiu afirmatiu de validar

Catalan

Prononciacion

Oriental: central /bəˈɫiðə/, balear /vəˈɫiðə/
Occidental: nord-occidental /baˈɫiða/, valencian /vaˈɫiða/, /baˈɫiða/

 Forma de vèrb

valida

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de validar
  2. Segonda persona de l'imperatiu afirmatiu de validar

Francés

Prononciacion

/valida/

 Forma de vèrb

valida

  1. Tresena persona du singular del passat simple de valider

Italian

Prononciacion

/ˈvalida/

Sillabas

va|li|da

 Forma d'adjectiu

valida

  1. Femenin sigular de valido