vicari
Occitan
Etimologia
- Del latin vicarius « remplaçant » que dona tanben «vigariá», «viguièr»
Prononciacion
- lengadocian, gascon /biˈkaɾi/
- escotar « vicari »
- provençau /viˈkaʀi/
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | ||
Singular | Plural | |
Masculin | vicari | vicaris |
[biˈkaɾi] | [biˈkaɾis] | |
Femenin | vicària | vicàrias |
[biˈkaɾio̞] | [biˈkaɾio̞s] |
vicari
- Que remplaça quicòm, que lo substituís.
- Una autoritat vicària.
Traduccions
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
vicari | vicaris |
[biˈkaɾi] | [biˈkaɾis] |
vicari masculin, (femenin: vicària / vicaresa)
- (religion) Lo que complís las fonccions ecclesiasrica sota un superior
Derivats
Locucions derivadas
- vicari apostolic
- vicari de Jèsus Crist
- vicari episcopal
- vicari general / vicari generau
- vicari judiciari
Traduccions
Catalan
Etimologia
- Del latin vicarius « remplaçant » que dona tanben «viguièr»
Prononciacion
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | vicari | vicaris |
Femenin | vicària | vicàries |
vicari
Nom comun
vicari masculin, (femenin: vicària)