Occitan

Etimologia

Del latin cura

Prononciacion

/ˈkyɾo̞/, procençau /ˈkyʀo̞/ França (Bearn) : escotar « cura »

Sillabas

cu|ra

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
cura curas
[ˈkyro̞] [ˈkyro̞s]

cura femenin

  1. Atencion minimosa pel ben de quicòm o de qualqu'un.
  2. Pensament, lagui.
  3. Tractament, suènh de las malautiás grevas o cronicas.
  4. Demorança dins una estacion termala.
  5. (per extension) Ensemble dels suènhs dispensats dins un establiment termal.
  6. Demòra del curat.
  7. (per extension) Foncion ecclesiastica qu'i es ligada la direccion espirituala d’una parròquia.
  8. Action de netejar ; o resultat d'aquela accion, curatge.

Traduccions

Tractament

 Forma de vèrb

cura

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de curar
  2. Sefonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de curar

Catalan

Etimologia

Del latin cura

Prononciacion

oriental /ˈkuɾə/, occidental /ˈkuɾa/

Sillabas

cu|ra

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
cura cures

cura femenin

  1. Atencion minimosa pel ben de quicòm o de qualqu'un.
  2. Assisténcia a un malaut.

 Forma de vèrb

cura

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de curar
  2. Sefonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de curar

Espanhòl

Etimologia

Del latin cura

Prononciacion

/ˈkuɾa/

Sillabas

cu|ra

 Nom comun 1

Declinason
Singular Plural
cura curas

cura femenin

  1. Atencion minimosa pel ben de quicòm o de qualqu'un.
  2. Accion o resultat de curar un malaut.
  3. Tractament, suènh de las malautiás

 Nom comun 2

Declinason
Singular Plural
cura curas

cura masculin

  1. Curat

 Forma de vèrb

cura

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de curar
  2. Sefonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de curar

Francés

Prononciacion

/kyʁa/

Sillabas

cu|ra

 Forma de vèrb

cura

  1. Tresena persona del singular del passat simple de curer

Italian

Etimologia

Del latin cura

Prononciacion

/ˈkura/

Sillabas

cu|ra

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
cura cure

cura femenin

  1. Atencion minimosa pel ben de quicòm o de qualqu'un.
  2. Accion o resultat de curar un malaut.
  3. Tractament, suènh de las malautiás

 Forma de vèrb

cura

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de curar
  2. Sefonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de curar

Portugués

Etimologia

Del latin cura

Prononciacion

Portugal /ˈkuɾɐ/, Brasil /ˈkuɾɐ/, /ˈkuɾə/

Sillabas

cu|ra

 Nom comun 1

Declinason
Singular Plural
cura curas

cura femenin

  1. Accion o resultat de curar un malaut.
  2. Tractament, suènh de las malautiás

 Nom comun 2

Declinason
Singular Plural
cura curas

cura masculin

  1. Curat.

 Forma de vèrb

cura

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de curar
  2. Sefonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de curar